16 i 17 de setembre
Després de donar mil voltes per diferents estacions de mig Kansai (província japonesa on hi ha Kyoto i Osaka) arribem a Koyasan.
A la guia vam veure una foto d´un cementiri entre cedres i això ens va portar a averiguar on era Oku-no-in i descobrir que es trobava al final d´una petita població anomanada Koyasan, bressol del budisme esotèric al Japó.
Arribem destrossats i una mica malhumorats, hem agafat metros, trens, ferrocarrils i al final un taxi i tot... per arribar al centre d´un poble sense tenir allotjament, sense haver quasi dinat i amb una pluja fina que ens acompanya des del primer dia...però un cop arribem al nostre temple-hostal (Shojoshin-in), ens banyem en l´onsen (bany comú) de fusta i sopem (vegetarià deliciós) en un reservat tots quatre, enfundats en les nostres yukates (tipo kimono)...tot canvia...

Som molt a prop del cementiri i tenint en compte que a dos quarts de 7 ja hem acabat de sopar, decidim calçar-nos les botes, agafar llanternes i endinsar-nos al cementiri...no és que sigui una valenta, ni molt menys, però he de dir que la sensació que emana el lloc té molt més de tranquilitzador i familiar que no pas d´esfereïdor...
L´endemà, després d´una cerimònia budista a les 6 del matí i una versió reduïda del sopar d´ahir com a esmorzar, acabem l´excursió: arribem al Toro-do, un temple ple de fanalets dels creients que et fa posar els pèls de punta...és un lloc preciós.
Sindicación
